
Aristolochia paucinervis
Nombres populares, en castellano: candil, meloncillo de lagarto, alcaparronera bravía. en catalán: herba pudenta, herba felera, carabasseta de pobre, brossa de sapo.
Blanco E & Cuadrado C. 2000. Etnobotánica en Extremadura. Estudio de La Calabria y La Siberia extremeñas. Emilio Blanco y CEP Alcoba de los Montes, Madrid.
Verde A. 2002. Estudio etnofarmacológico de tres áreas de montaña de Castilla-La Mancha. Tesis doctoral. Universidad de Murcia
Molero Mesa J, Soguero Muñoz A & Jiménez JJ. 2001. Estudio etnobotánico del macizo central de Sierra Morena (Sierra de San Andrés) y extremo suroriental del histórico Campo de Calatrava de la provincia de Ciudad Real. Facultad de Farmacia. Universidad de Granada
Pellicer J. 2004a. Costumari botànic. Recerques etnobotàniques a les comarques centrals valencianes. Vol 2. Edicions del Bullent, Picanya, Valencia.
Mulet L. 1991. Estudio etnobotánico de la provincia de Castellón. Diputación de Castellón, Castellón de la Plana
Selga A. 1998. Estudis etnobotànics a les Guilleries. Tesis de licenciatura. Facultat de Farmàcia. Universitat de Barcelona.
Villar L, Palacín JM, Calvo C, Gómez D & Montserrat G. 1987. Plantas medicinales del Pirineo Aragonés y demás tierras oscenses. CSIC, Diputación de Huesca
Bonet MÀ, Roldán M, Camprubí J & Vallès J. 2008. Etnobotànica de Gallecs. Plantes i cultura popular al Baix Vallès. Centre d’Estudis Molletans, Mollet del Vallès, Barcelona.
Bonet MÀ. 2001. Estudi etnobotànic del Montseny. Tesis doctoral. Facultat de Farmàcia. Universitat de Barcelona
Agelet A. 1999. Estudis d’etnobotànica farmacèutica al Pallars. Tesis doctoral. Facultat de Farmàcia, Universitat de Barcelona.
Bonet MÀ. 1991. Estudis etnobotànics a la Vall del Tenes (Vallès Oriental). Tesis de licenciatura. Facultat de Farmàcia, Universitat de Barcelona.
Casana E. 1993. Patrimonio etnobotánico de la provincia de Córdoba: Subbética, Campiña y Vega del Guadalquivir. Tesis doctoral. E.T.S.I. Agrónomos y Montes. Universidad de Córdoba
Galán R. 1993. Patrimonio etnobotánico de la provincia de Córdoba: Pedroches, Sierra Norte y Vega del Guadalquivir. Tesis doctoral. E.T.S.I. Agrónomos y Montes. Universidad de Córdoba
Cobo MP & Tijera RE. 2011. Etnobotánica de Doñana. Mancomunidad de Desarrollo y Fomento del Aljarafe, Sevilla
Martínez Lirola MJ, González-Tejero MR &
Molero Mesa J. 1997. Investigaciones etnobotánicas en el Parque Natural de Cabo de Gata-Níjar (Almería). Sociedad Almeriense de Historia Natural, Almería.
Batet D, Cartanyà J, Castells R, Piñas I & Salat X. 2011. Etnobotànica a les muntanyes de Prades. Centre d’Història Natural de la Conca de Barberà. Montblanc, Tarragona.
Pardo de Santayana M. 2008. Estudios etnobotánicos en Campoo (Cantabria): conocimiento y uso tradicional de plantas. CSIC, Madrid.
Agelet A. 2008. Plantes medicinals del Pallars. Imprenta Aubert, Olot, Gerona.
Verde A. 2002. Estudio etnofarmacológico de tres áreas de montaña de Castilla-La Mancha. Tesis doctoral. Universidad de Murcia
Molero Mesa J, Soguero Muñoz A & Jiménez JJ. 2001. Estudio etnobotánico del macizo central de Sierra Morena (Sierra de San Andrés) y extremo suroriental del histórico Campo de Calatrava de la provincia de Ciudad Real. Facultad de Farmacia. Universidad de Granada
Pellicer J. 2004a. Costumari botànic. Recerques etnobotàniques a les comarques centrals valencianes. Vol 2. Edicions del Bullent, Picanya, Valencia.
Mulet L. 1991. Estudio etnobotánico de la provincia de Castellón. Diputación de Castellón, Castellón de la Plana
Selga A. 1998. Estudis etnobotànics a les Guilleries. Tesis de licenciatura. Facultat de Farmàcia. Universitat de Barcelona.
Villar L, Palacín JM, Calvo C, Gómez D & Montserrat G. 1987. Plantas medicinales del Pirineo Aragonés y demás tierras oscenses. CSIC, Diputación de Huesca
Bonet MÀ, Roldán M, Camprubí J & Vallès J. 2008. Etnobotànica de Gallecs. Plantes i cultura popular al Baix Vallès. Centre d’Estudis Molletans, Mollet del Vallès, Barcelona.
Bonet MÀ. 2001. Estudi etnobotànic del Montseny. Tesis doctoral. Facultat de Farmàcia. Universitat de Barcelona
Agelet A. 1999. Estudis d’etnobotànica farmacèutica al Pallars. Tesis doctoral. Facultat de Farmàcia, Universitat de Barcelona.
Bonet MÀ. 1991. Estudis etnobotànics a la Vall del Tenes (Vallès Oriental). Tesis de licenciatura. Facultat de Farmàcia, Universitat de Barcelona.
Casana E. 1993. Patrimonio etnobotánico de la provincia de Córdoba: Subbética, Campiña y Vega del Guadalquivir. Tesis doctoral. E.T.S.I. Agrónomos y Montes. Universidad de Córdoba
Galán R. 1993. Patrimonio etnobotánico de la provincia de Córdoba: Pedroches, Sierra Norte y Vega del Guadalquivir. Tesis doctoral. E.T.S.I. Agrónomos y Montes. Universidad de Córdoba
Cobo MP & Tijera RE. 2011. Etnobotánica de Doñana. Mancomunidad de Desarrollo y Fomento del Aljarafe, Sevilla
Martínez Lirola MJ, González-Tejero MR &
Molero Mesa J. 1997. Investigaciones etnobotánicas en el Parque Natural de Cabo de Gata-Níjar (Almería). Sociedad Almeriense de Historia Natural, Almería.
Batet D, Cartanyà J, Castells R, Piñas I & Salat X. 2011. Etnobotànica a les muntanyes de Prades. Centre d’Història Natural de la Conca de Barberà. Montblanc, Tarragona.
Pardo de Santayana M. 2008. Estudios etnobotánicos en Campoo (Cantabria): conocimiento y uso tradicional de plantas. CSIC, Madrid.
Agelet A. 2008. Plantes medicinals del Pallars. Imprenta Aubert, Olot, Gerona.
Aristolochia paucinervis.pdf
Ficha de esta especie en el Inventario Español de los Conocimientos Tradicionales.