Busca un contingut concret entre totes les fitxes. Si no trobes res, prova a revisar si ho has escrit correctament. Recorda que has de buscar els municipis sense l'article determinant.

Cerca per contingut:   del tipus:
per la fitxa:
de l'espècie:
en el municipi:
Amb la selecció actual hi ha 16 informacions. Mostrant de la 1 a la 16.

Fesol afartapobres (Pallars Jussà)

Data Usuari Espècie Tipus Municipi Contingut  
17.02.2017 Laura Calvet Phaseolus coccineus Imatges
17.02.2017 Petra Benyei Phaseolus coccineus Noms populars Torre de Cabdella, La
17.02.2017 Laura Calvet Phaseolus coccineus Referències i enllaços Calvet-Mir, L.; Calvet-Mir, M.; Reyes-García, V. 2010. Horts a la Vall Fosca. El coneixement ecològic tradicional i la conservación in situ de varietats locals en horts d’alta muntanya. Etnologia 37:152-156. Calvet-Mir, L., Calvet-Mir, M., Corbacho-Monné D., Reyes-García, V. 2010. Les varietats h...ortícoles locals de la Vall Fosca. Catàleg informatiu. CPCPTC, ICTA. Impremta Sol, Lleida, Espanya. El catàleg es pot descarregar de forma gratuïta a la pàgina web: http://www.resiliennce.org/
17.02.2017 Laura Calvet Phaseolus coccineus Bancs de llavors/fruiters públics BCN-S 1664 Centre de Documentació de Biodiversitat Vegetal, Universitat de Barcelona (BCN).
17.02.2017 Laura Calvet Phaseolus coccineus Català A la Vall Fosca se l'anomena fesol afartapobres, el seu nom prové de la grandària dels seus grans, que amb pocs ja pots quedar tip.
17.02.2017 Laura Calvet Phaseolus coccineus Ús ornamental Alguns hortolans també destaquen el seu ús ornamental a l'hort ja que fan unes flors blanques i vermelles que donen vida i color.
17.02.2017 Laura Calvet Phaseolus coccineus Alimentació humana i receptes Es consumeix el gra per a alimentació humana. Es bull amb abundant aigua i es menja només amb un raig d'oli d'oliva, amb sofregit de tomàquet o amb carn estofada.
17.02.2017 Laura Calvet Phaseolus coccineus Per què és valorada la varietat Es valora pel seu gust i la percepció d'un alt valor nutricional. També per raons d'identitat cultural ja que és una varietat molt arraigada a la cultura local. Es valora també l'adaptació a les condicions ambientals locals.
17.02.2017 Laura Calvet Phaseolus coccineus Antiguitat Els hortolans de la Vall Fosca recorden la varietat de tota la vida, parlen de que els seus pares ja la cultivaven, el que implica que es conrea a la vall des de fa més de 100 anys.
17.02.2017 Laura Calvet Phaseolus coccineus Com són el seu gust, textura i olor Gra farinós, de gran sabor i que omple molt.
17.02.2017 Laura Calvet Phaseolus coccineus Poda i emparrat S'emparra quan la mongetera comença a fer fil, segons els hortolans "quan ella t'ho demana". L'alçada de la planta dependrà de la llargada del parral que s'utilitzi, i pot arribar fàcilment als quatre metres.
17.02.2017 Laura Calvet Phaseolus coccineus Propagació, selecció i millora La selecció es fa a partir dels grans més grans i amb millor aspecte. Els hortolans diuen que el color del gra no influeix en el color de la flor per què es creuen i que planten dels que tenen perquè el sabor no canvia.
17.02.2017 Laura Calvet Phaseolus coccineus Collita i conservació Es recull la beina entre octubre i novembre. Un cop recollides les beines es deixen en un lloc airejat perquè s'assequin. Un cop seques es poden guardar desgranades o amb la beina en un lloc fresc i sec i els grans tant es poden utilitzar per al consum com per sembrar la propera temporada.
17.02.2017 Laura Calvet Phaseolus coccineus Sembra o plantació Es sembra a principis de maig, directament a la terra en forats de poca profunditat, com diu la dita "el fesol vol sentir tocar missa". Es posen dues o tres llavors a cada forat, mantenint una distància de 20 a 40 cm entre forats, ja que com diu també la dita "entre fesol i fesol si ha de poder ajeu...re una ovella". Es recomana deixar en remull el gra la nit anterior a la sembra.
17.02.2017 Laura Calvet Phaseolus coccineus Cicle de cultiu Anual.
17.02.2017 Laura Calvet Phaseolus coccineus Com es la planta i la part que es fa servir Planta herbàcia anual amb fulles simples de color verd fosc que pot arribar fàcilment als 4 metres d'altura quan s' emparra. Flor de colors blanc o vermell. Beina de color verd fosc i pilosa. Gra de colors blanc, vermell-lilós o negre de 2 a 3 cm de longitud. Mongetera de mata alta. Es consumeix el ...gra.