Fesol afartapobres (Pallars Jussà)

A la Vall Fosca se l'anomena fesol afartapobres, el seu nom prové de la grandària dels seus grans, que amb pocs ja pots quedar tip.

Planta herbàcia anual amb fulles simples de color verd fosc que pot arribar fàcilment als 4 metres d'altura quan s' emparra. Flor de colors blanc o vermell. Beina de color verd fosc i pilosa. Gra de colors blanc, vermell-lilós o negre de 2 a 3 cm de longitud. Mongetera de mata alta. Es consumeix el gra.

Anual.

Gra farinós, de gran sabor i que omple molt.

Es valora pel seu gust i la percepció d'un alt valor nutricional. També per raons d'identitat cultural ja que és una varietat molt arraigada a la cultura local. Es valora també l'adaptació a les condicions ambientals locals.

Els hortolans de la Vall Fosca recorden la varietat de tota la vida, parlen de que els seus pares ja la cultivaven, el que implica que es conrea a la vall des de fa més de 100 anys.

Es consumeix el gra per a alimentació humana. Es bull amb abundant aigua i es menja només amb un raig d'oli d'oliva, amb sofregit de tomàquet o amb carn estofada.

Alguns hortolans també destaquen el seu ús ornamental a l'hort ja que fan unes flors blanques i vermelles que donen vida i color.

Es sembra a principis de maig, directament a la terra en forats de poca profunditat, com diu la dita "el fesol vol sentir tocar missa". Es posen dues o tres llavors a cada forat, mantenint una distància de 20 a 40 cm entre forats, ja que com diu també la dita "entre fesol i fesol si ha de poder ajeure una ovella". Es recomana deixar en remull el gra la nit anterior a la sembra.

S'emparra quan la mongetera comença a fer fil, segons els hortolans "quan ella t'ho demana". L'alçada de la planta dependrà de la llargada del parral que s'utilitzi, i pot arribar fàcilment als quatre metres.

Es recull la beina entre octubre i novembre. Un cop recollides les beines es deixen en un lloc airejat perquè s'assequin. Un cop seques es poden guardar desgranades o amb la beina en un lloc fresc i sec i els grans tant es poden utilitzar per al consum com per sembrar la propera temporada.

La selecció es fa a partir dels grans més grans i amb millor aspecte. Els hortolans diuen que el color del gra no influeix en el color de la flor per què es creuen i que planten dels que tenen perquè el sabor no canvia.

Calvet-Mir, L.; Calvet-Mir, M.; Reyes-García, V. 2010. Horts a la Vall Fosca. El coneixement ecològic tradicional i la conservación in situ de varietats locals en horts d’alta muntanya. Etnologia 37:152-156.

Calvet-Mir, L., Calvet-Mir, M., Corbacho-Monné D., Reyes-García, V. 2010. Les varietats hortícoles locals de la Vall Fosca. Catàleg informatiu. CPCPTC, ICTA. Impremta Sol, Lleida, Espanya. El catàleg es pot descarregar de forma gratuïta a la pàgina web: http://www.resiliennce.org/

BCN-S 1664
Centre de Documentació de Biodiversitat Vegetal, Universitat de Barcelona (BCN).