07.04.2017 |
Dani Lluís Bonet |
Cupressus sempervirens
|
Ús medicinal |
Roquetes |
Banys del suc resultant de bullir boles de xiprer amb aigua, per enfortir els ossos. |
|
07.04.2017 |
Dani Lluís Bonet |
Aloysia citrodora (=Lippia triphylla)
|
Ús ornamental |
Roquetes |
És pot utilitzar com a planta ornamental. |
|
07.04.2017 |
Francesc Barrena Samper |
Vitis vinifera subsp. vinifera
|
Ús social, simbòlic i ritual |
Gandesa |
El raïm es fa servir popularment per a menjar durant les campanades per a fi d’any, es diu que porta bona sort. |
|
07.04.2017 |
Dani Lluís Bonet |
Aloysia citrodora (=Lippia triphylla)
|
Ús medicinal |
Roquetes |
Mitjançant infussions pots guarir el mal de panxa. |
|
04.04.2017 |
Lluis Alos Moner |
Arundo donax
|
Construcció |
Aldea, L' |
Construcción |
|
04.04.2017 |
ferran querol carot |
Olea europaea var. europaea
|
Ús medicinal |
Tortosa |
Gotes d'oli d'oliva a l'orella per al mal d'orella |
|
04.04.2017 |
Francesc Barrena Samper |
Vitis vinifera subsp. vinifera
|
Recol·lecció |
Gandesa |
El raïm es porta de la collita a la botiga. La conservació és en fresc per a que no es faci malbé i la seva època és tardor-hivern. Es recol·lecta a finals d'estiu quan ja estar madur i a partir d'aquí es comencen a fer tots els subproductes amb la seva elaboració i conservació apropiada.
- Elabo...ració de vi o vi ranci: un cop el raïm estava collit es trepitjava, per treure’n el most. El trinxat es deixava fermentar tot als trulls. Una vegada fermentat ho passaven del trull a la trullola i es separava el vi de les restes, per a que aquest vi acabava de fermentar. Les restes, que eren la parra, les llavors i les polpes del fruit, es premsaven i se’n aprofitava el màxim que es podia i d’aquí és d’on surt realment l’aroma de cada vi. Per a conservar-ho ho ficaven en botes, que depenent de la fusta podien agafar un sabor o un altre. L’elecció de la fusta podia ser diferent per a fer conyac, vi ranci o el vi. El transport es feia amb animals de tir, que darrera carregaven com un tipus de bota però molt més gran per agilitzar la feina; aquesta bota “gegant” l’anomenaven bocoll i tenia una capacitat mínima d’una carga de vi.
* Quan parlem de vi, 1 carga de raïm = 100 kg; 1 carga de vi = 120 l
- Elaboració de mistela: amb el most, sense fermentar, s’hi afegeix una proporció d’un 20% d’alcohol. La seva conservació és en botelles de vidre. Aquesta barreja, per a no deixar-la fermentar, s’havia d’anar sacsant.
- Elaboració de conyac: en quant a la proporció d’alcohol, és el mateix que la mistela, però amb el most fermentat i conservat en botes de fusta de roure, per a que agafi més gust.
- Elaboració alcohol: la parra, que podríem dir que és “l’esquelet del raïm”, es destil•lava i el resultat era l’alcohol.
- Elaboració de vinagre: es podia fer del solatge de vi o del carrolls (en aquest cas també s’havien de trepitjar i deixar fermentar), i com més li toca la calor més agre és feia.
- Elaboració de panses: s’agafava el raïm i es deixava assecar, que es podia fer estenent-lo en un canyís o penjant-lo.
- Elaboració d’aiguardent: és un subproducte, per a la seva elaboració és fa servir vi, que es destil•la a l’alambí i només se n’extreu l’alcohol.
|
|
04.04.2017 |
Francesc Barrena Samper |
Vitis vinifera subsp. vinifera
|
Altres activitats de maneig |
Gandesa |
A l’hora del creixement, el primer any, es col•loca una canya per a que el primer brot pugi el més recte possible i els anys següents es trien els brots que surten més rectes i que es dirigeixen per deixar-los en forma de copa amb 4 o 5 rames.
Quan la vinya ja està crescuda i ja pot donar bona prod...ucció comença el maneig pròpiament dit, a l’hivern comença la poda per deixar els ceps preparats per a la primavera. A la primavera es fa una poda en verd o esbrotar, que es netejar els rebrots de les soques i seleccionar els brots nous. Després quan creixen els ulls o gemmes es treuen totes menys les 2 últimes de dalt, això és esperonar, per millorar la producció. Quan les sarments creixent molt es despunten |
|
04.04.2017 |
Genís Claravall |
Urtica dioica
|
Ús tòxic i nociu |
Moià |
Té uns pels urticants que tenen la forma de petites ampolles plenes de líquid irritant que amb contacte amb la pell reacciona provoquen coïssor, picor i irritació. |
|
04.04.2017 |
Francesc Barrena Samper |
Vitis vinifera subsp. vinifera
|
Cultiu |
Gandesa |
Aquesta espècie s’implanta per plantació i no per sembra, i es fa just abans de que acabi el període de parada vegetativa. Normalment es fa servir peu bord, perquè és més resistent, i després s’empelta la varietat que es vulgui, o de vegades es planten directament empeltats.
La distribució dels cep...s al cultiu és en tires en línia recta, normalment millor si estan plantades al llarg i no a l’ample. El seu marc plantació pot ser de 1 x 2,5 m fins 1,2 x 3 m.
|
|
04.04.2017 |
Genís Claravall |
Urtica dioica
|
Ús medicinal |
Moià |
Les fregues amb plantes d’ortigues es consideren un remei contra l’artrosi o els dolors musculars com la torticoli. |
|
04.04.2017 |
ferran querol carot |
Olea europaea var. europaea
|
Ús social, simbòlic i ritual |
Tortosa |
Utilitzar rames d'olivera per beneir la palma el diumenge de rams. |
|
04.04.2017 |
Genís Claravall |
Urtica dioica
|
Alimentació humana i receptes |
Moià |
Les ortigues una vegada cuites perden el poder lacerant i tenen un gust agradable. Es mengen com a verdura, en sopa, en truita, etc. Es prefereixen els brots tendres. |
|
04.04.2017 |
Francesc Barrena Samper |
Vitis vinifera subsp. vinifera
|
Alimentació animal |
Gandesa |
El raïm se’l mengen, directament del cep: els ocells, les abelles i altres insectes, i en alguns casos les cabres. |
|
04.04.2017 |
ferran querol carot |
Olea europaea var. europaea
|
Indústria i artesania |
Tortosa |
Safates |
|
04.04.2017 |
ferran querol carot |
Olea europaea var. europaea
|
Indústria i artesania |
Tortosa |
reposa gots |
|
04.04.2017 |
Genís Claravall |
Urtica dioica
|
On i quan es troba |
Moià |
Es cria en femers, enderrocs , la vora d’horts, en terres humides,llocs rics en residus orgànics, etc. (Moianès) |
|
04.04.2017 |
Sergi Guzman Guardia |
Carduus carpetanus
|
Recol·lecció |
Peníscola/Peñíscola |
No s'ha de elavorar, és una planta molt popular i que s'ha de recolectar quan ja està morta i fer el que hem dit anteriorment.
|
|
04.04.2017 |
Sergi Guzman Guardia |
Carduus carpetanus
|
Ús medicinal |
Peníscola/Peñíscola |
S'utilitza per a evitar “escaldar-se” durant l'estiu. Consisteix en tallar un tros de tronquet sec i fer-li un forat per passar-li un cordell i posar-se'l al coll com si fos un collar. En teoria gràcies a això ia no “t'escaldaràs”. |
|
04.04.2017 |
Francesc Barrena Samper |
Vitis vinifera subsp. vinifera
|
On i quan es troba |
|
L’hàbitat habitual és en bancals on només conviuen entre ells, el conjunt de ceps s’anomena vinya. També poden sortir de forma silvestre, però no és tant productiu. El seu origen és mediterrani i la seva distribució actual és per tot món, ja que és fàcil de cultivar.
(Terra Alta) |
|