Busca un contingut concret entre totes les fitxes. Si no trobes res, prova a revisar si ho has escrit correctament. Recorda que has de buscar els municipis sense l'article determinant.

Cerca per contingut:   del tipus:
per la fitxa:
  en el municipi:
Amb la selecció actual hi ha 16.153 informacions. Mostrant de la 41 a la 60. Pàgina 3 de 808
Data Usuari Fitxa Tipus Municipi Contingut  
02.03.2018 Laura Arabia Ferrer Phaseolus vulgaris Recol·lecció Granollers -RECOL.LECCIÓ: les mongetes seques, es recullen al octubre i les mongetes tendres desde que surt la tavella pots anar recol.lectan durants 6-7 mesos. - ELABORACIÓ I CONSERVACIÓ MONGETA SECA: deixar assecar tota la planta, un cop asecada es pica i es trenca la tavella i cau la mongeta. Seguidament... agafes un garvell i i poses a dins les mongetes, es sacseja amun i a vall d'aquesta manera al sacsejar el vent s'emporta la fullaraca ( restes de la planta quan s'ha picat), d'aquesta manera les mongetes quedaven més netes. Després es fa es trien les mongetes més brutes o en mal estat i es descarten. Posar-les en un pot perquè es conservin. COMARCA: Vallès Oriental
02.03.2018 Laura Arabia Ferrer Solanum tuberosum Imatges
02.03.2018 Laura Arabia Ferrer Solanum tuberosum Cultiu Granollers - Sembra i recol.lecció: es sembra al 24 de març i es recull el 24 de juny. Es pot tornar a sembrar a l'agost i es recol.lecta al novembre. - Preparació del sòl: Adobar amb femtes de vaca i repartir-los amb un carretó, seguidament llaurar amb la fanga(hort particuar, petita escala) o be amb l'ajud...a d'un caball (professionalment, gran escala). Mètode de desherbar: treure les plantes adventícies amb l'aixada. Reg: Reg per regadiu. COMARCA: Vallès Oriental
02.03.2018 Laura Arabia Ferrer Solanum tuberosum Recol·lecció Granollers Es recol.lecta al dia de Sant Joan (24 de juny) i al novembre. Es pot conservar sota del llit (al ser un lloc fosc evitar que la patata grilli), es conserven juntament amb falgures ( tipus de planta que costa molt que es podreixi) proporcionen frescor i fan una mica de funció de coixí. (autocon...sum). COMARCA: Vallès Oriental
02.03.2018 Cristina Almenta Cinnamomum verum Català canyella
02.03.2018 Sergi Rius Garcia Artemisia dracunculus Ús medicinal Montseny L´Estragó és una planta medicinal que accelera la digestió.
Montseny
02.03.2018 Cristina Almenta Cinnamomum verum Castellà Canela
01.12.2017 Joan Valls Peix Urtica dioica Cultiu Moià Una practica en la ortiga, es combatre els pugons. Per realitzar aquesta practica, cal plantar l'ortiga al costat del cultiu, o pel mig d'ell. La localització de la informació l'he extret de Santa Margarida.
01.12.2017 Cristina Almenta Pinus pinea Ús combustible Santa Perpètua de Mogoda Les pinyes del pi seques van bé per a encendre foc.
Santa Perpétua de la Mogoda
01.12.2017 Joan Valls Peix Abies alba Ús medicinal Montseny Les pinyes de l'avet, per fer xarop. Es realitza tallant les pinyes per la meitat, col·locant una capa des sucre moreno per sobre, en una plata reixada, la qual a sota hi hagi una plata per recollir el suc que desprenen les pinyes. El suc, es el xarop, que serbeix per curar l'encostipat.
L'abet del qual s'extreuen les pinyes es localitza a la muntanya del Montseny. La persona la qual m'ha dit la informació es de la localització de Santa Margarida.
01.12.2017 Cristina Almenta Lactuca sativa Ús medicinal Sabadell Una infusió amb una o dues de les fulles més verdes netes de l'enciam pot ser relaxant
sabadell
14.07.2017 Enric Ballesteros Clavero Thymus vulgaris Ús ornamental Figueres Les seves qualitats fragants la fan un bon ambientador.
Informació de: Parada Soler M, Vallès Xirau J (2009). Figueres, natura i cultura. Formulacions compostes: barreges medicinals i licors. pp 117-118 . Data de consulta: 11-07-2017 Aceituna Mata L (2010). Esudio etnobotánico y agroecológico de la Sierra Norte de Madrid. PP 25,97,128-129. Data de consulta: 11-07-2017
14.07.2017 Enric Ballesteros Clavero Thymus vulgaris Ús veterinari De l’escorça d’alzina i la farigola florida se’n pot elavorar una loció a partir de la seva decocció amb ús extern per a les pràctiques veterinàries.
Informació de: Parada Soler M, Vallès Xirau J (2009). Figueres, natura i cultura. Formulacions compostes: barreges medicinals i licors. pp 117-118 . Data de consulta: 11-07-2017 Aceituna Mata L (2010). Esudio etnobotánico y agroecológico de la Sierra Norte de Madrid. PP 25,97,128-129. Data de consulta: 11-07-2017
14.07.2017 Enric Ballesteros Clavero Thymus vulgaris Ús medicinal Figueres DE LES SUMMITATS FLORÍFERES: A la zona de Figueres s’utilitzen les summitats floríferes per a combatre diverses dolències, entre elles l’encostipat. Per al tractament anticatarral s’aconsella fer-ne una tisana en forma d’infussió. Així doncs també hi ha coneixement dels seus efectes com antidiarr...èic degut a les seves propietats restrinyents; en forma de tisana preparan-la per mitjà d’una decocció. Informació complementaria destaca les seves propietats laxants prenent-ne una tisana de la decocció. Hi ha informació relativa al seu ús per al tractament de les parets mucoses del cos humà, ja siguin intestinals o bucals, ja que té un poder desinfectant notori. Entre elles trobem les qualitats d’antinflamatori gàstric, intestinal i bucal. S’aconsella fer una lavativa amb l’aigua de la decocció per al mal de ventre o glopejar-ne la infusió com si d’un colutori és tractés. Usos antisèptics per a tractar els glòbuls oculars en la decocció i ús en bany extern. A la zona de Torrelaguna hi ha informació respectiva a els seus beneficis per combatre diverses afeccions respioratòries si es prepara en forma de xarop: Es barrejen plantes de farigola, orenga i eucaliptus per tal de bullir-les. Un cop cuites i colades se’ls hi afegeix mel i sucre per a conformar un xarop dens idoni per al mal de coll. Es pren tres cops al dia, escalfat i amb el suc de mitja llimona.
Informació de: Parada Soler M, Vallès Xirau J (2009). Figueres, natura i cultura. Formulacions compostes: barreges medicinals i licors. pp 117-118 . Data de consulta: 11-07-2017 Aceituna Mata L (2010). Esudio etnobotánico y agroecológico de la Sierra Norte de Madrid. PP 25,97,128-129. Data de consulta: 11-07-2017
14.07.2017 Enric Ballesteros Clavero Thymus vulgaris Alimentació humana i receptes Figueres DE LES SUMMITATS FLORÍFERES: De les summitats floríferes se’n sap l’ús culinari per als estofats, degut al seu gran potencial aromàtic. L’estofat de faves en particular. La sopa de pa amb farigola també és un convinació recurrent, així com per als guisos amb caragols o per aromatitzar el pollastr...e a l’ast. Hi ha constància de l’utilització de la farigola en diversos licors estomacals.
Informació de: Parada Soler M, Vallès Xirau J (2009). Figueres, natura i cultura. Formulacions compostes: barreges medicinals i licors. pp 117-118 . Data de consulta: 11-07-2017 Aceituna Mata L (2010). Esudio etnobotánico y agroecológico de la Sierra Norte de Madrid. PP 25,97,128-129. Data de consulta: 11-07-2017
14.07.2017 Enric Ballesteros Clavero Thymus vulgaris Alimentació humana i receptes Figueres DE LES FULLES: Informació relativa a l’ús de les fulles en la conservació de les olives o per a les faves, a Figueres. A Torrelaguna, l’ús de la farigola per a les olives també està documentat.
Informació de: Parada Soler M, Vallès Xirau J (2009). Figueres, natura i cultura. Formulacions compostes: barreges medicinals i licors. pp 117-118 . Data de consulta: 11-07-2017 Aceituna Mata L (2010). Esudio etnobotánico y agroecológico de la Sierra Norte de Madrid. PP 25,97,128-129. Data de consulta: 11-07-2017
14.07.2017 Enric Ballesteros Clavero Rosmarinus officinalis Ús social, simbòlic i ritual Figueres A la zona d’influència de Figueres es creu que el romaní te propietats magicoreligioses. Entre elles destaquen la de protecció de les collites i de les llars dels episodis tempestius. Igual que a Catalunya, a la sierra nord de Madrid el romaní és considerat protector del cultiu i es creu en ell com... a auguri per a una bona collita de cigrons. D’altra banda té usos religiosos dins de la festivitat de Domingo de Ramos, on la gent porta a beneïr branquetes de romaní a l’església. A la localitat de El Atazar, el dia de Corpus Christi, els carrers per on passen les processon són decorats amb branquillons de romaní, farigola i d’altres plantes aromàtiques.
Informació de: Parada Soler M, Vallès Xirau J (2009). Figueres, natura i cultura. Formulacions compostes: barreges medicinals i licors. pp 117-118 . Data de consulta: 11-07-2017 Aceituna Mata L (2010). Esudio etnobotánico y agroecológico de la Sierra Norte de Madrid. PP 25,97,128-129. Data de consulta: 11-07-2017
14.07.2017 Enric Ballesteros Clavero Rosmarinus officinalis Alimentació humana i receptes Figueres DE LES FULLES: A Catalunya les fulles de romaní s’utilitzen per a condimentar i aromatitzar plats com el pollastre a l’ast o els caragols. Els apicultors de la sierra del nord de Madrid consideren que el romaní és beneficiós ja que la mel provinent de zones d’influència d’aquesta planta sembla s...er d’una qualitat superior a la regular.
Informació de: Parada Soler M, Vallès Xirau J (2009). Figueres, natura i cultura. Formulacions compostes: barreges medicinals i licors. pp 117-118 . Data de consulta: 11-07-2017 Aceituna Mata L (2010). Esudio etnobotánico y agroecológico de la Sierra Norte de Madrid. PP 25,97,128-129. Data de consulta: 11-07-2017
14.07.2017 Enric Ballesteros Clavero Rosmarinus officinalis Ús medicinal Figueres DELS LLUCS TENDRES: A la zona de Figueres, a partir dels llucs tendres se’n pot fer una loció amb propietats antiequimòtiques i que fa crèixer els cabells si es deixa macerar alcohòlicament. El mateix procès confereix a la loció qualitats antiinflamatòries que la fan útil per a combatre hematomes... i cops.
Informació de: Parada Soler M, Vallès Xirau J (2009). Figueres, natura i cultura. Formulacions compostes: barreges medicinals i licors. pp 117-118 . Data de consulta: 11-07-2017 Aceituna Mata L (2010). Esudio etnobotánico y agroecológico de la Sierra Norte de Madrid. PP 25,97,128-129. Data de consulta: 11-07-2017
14.07.2017 Enric Ballesteros Clavero Rosmarinus officinalis On i quan es troba Figueres A la zona de l’Alt Empordà, encabudes dins de muntanyes baixes mediterrtànies i submeditarrànies, que ocupen la major part del territori, podem trobar amb freqüència masses d’alzinars i suredes, entre les quals les mates de romaní són abundants i freqüents. Informació de: Informació de: Parada... Soler M, Vallès Xirau J (2009). Figueres, natura i cultura. Formulacions compostes: barreges medicinals i licors. pp 117-118 . Data de consulta: 11-07-2017 Aceituna Mata L (2010). Esudio etnobotánico y agroecológico de la Sierra Norte de Madrid. PP 25,97,128-129. Data de consulta: 11-07-2017