|
02.03.2018 |
Sergi Rius Garcia |
Artemisia dracunculus
|
Ús medicinal |
Montseny |
L´Estragó és una planta medicinal que accelera la digestió.
|
|
|
02.03.2018 |
Cristina Almenta |
Cinnamomum verum
|
Castellà |
|
Canela
|
|
|
01.12.2017 |
Joan Valls Peix |
Urtica dioica
|
Cultiu |
Moià |
Una practica en la ortiga, es combatre els pugons. Per realitzar aquesta practica, cal plantar l'ortiga al costat del cultiu, o pel mig d'ell.
La localització de la informació l'he extret de Santa Margarida.
|
|
|
01.12.2017 |
Cristina Almenta |
Pinus pinea
|
Ús combustible |
Santa Perpètua de Mogoda |
Les pinyes del pi seques van bé per a encendre foc.
|
|
|
01.12.2017 |
Joan Valls Peix |
Abies alba
|
Ús medicinal |
Montseny |
Les pinyes de l'avet, per fer xarop. Es realitza tallant les pinyes per la meitat, col·locant una capa des sucre moreno per sobre, en una plata reixada, la qual a sota hi hagi una plata per recollir el suc que desprenen les pinyes. El suc, es el xarop, que serbeix per curar l'encostipat.
|
|
|
01.12.2017 |
Cristina Almenta |
Lactuca sativa
|
Ús medicinal |
Sabadell |
Una infusió amb una o dues de les fulles més verdes netes de l'enciam pot ser relaxant
|
|
|
14.07.2017 |
Enric Ballesteros Clavero |
Thymus vulgaris
|
Ús ornamental |
Figueres |
Les seves qualitats fragants la fan un bon ambientador.
|
|
|
14.07.2017 |
Enric Ballesteros Clavero |
Thymus vulgaris
|
Ús veterinari |
|
De l’escorça d’alzina i la farigola florida se’n pot elavorar una loció a partir de la seva decocció amb ús extern per a les pràctiques veterinàries.
|
|
|
14.07.2017 |
Enric Ballesteros Clavero |
Thymus vulgaris
|
Ús medicinal |
Figueres |
DE LES SUMMITATS FLORÍFERES:
A la zona de Figueres s’utilitzen les summitats floríferes per a combatre diverses dolències, entre elles l’encostipat. Per al tractament anticatarral s’aconsella fer-ne una tisana en forma d’infussió. Així doncs també hi ha coneixement dels seus efectes com antidiarr...èic degut a les seves propietats restrinyents; en forma de tisana preparan-la per mitjà d’una decocció. Informació complementaria destaca les seves propietats laxants prenent-ne una tisana de la decocció. Hi ha informació relativa al seu ús per al tractament de les parets mucoses del cos humà, ja siguin intestinals o bucals, ja que té un poder desinfectant notori. Entre elles trobem les qualitats d’antinflamatori gàstric, intestinal i bucal. S’aconsella fer una lavativa amb l’aigua de la decocció per al mal de ventre o glopejar-ne la infusió com si d’un colutori és tractés. Usos antisèptics per a tractar els glòbuls oculars en la decocció i ús en bany extern.
A la zona de Torrelaguna hi ha informació respectiva a els seus beneficis per combatre diverses afeccions respioratòries si es prepara en forma de xarop: Es barrejen plantes de farigola, orenga i eucaliptus per tal de bullir-les. Un cop cuites i colades se’ls hi afegeix mel i sucre per a conformar un xarop dens idoni per al mal de coll. Es pren tres cops al dia, escalfat i amb el suc de mitja llimona.
|
|
|
14.07.2017 |
Enric Ballesteros Clavero |
Thymus vulgaris
|
Alimentació humana i receptes |
Figueres |
DE LES SUMMITATS FLORÍFERES:
De les summitats floríferes se’n sap l’ús culinari per als estofats, degut al seu gran potencial aromàtic. L’estofat de faves en particular. La sopa de pa amb farigola també és un convinació recurrent, així com per als guisos amb caragols o per aromatitzar el pollastr...e a l’ast. Hi ha constància de l’utilització de la farigola en diversos licors estomacals.
|
|
|
14.07.2017 |
Enric Ballesteros Clavero |
Thymus vulgaris
|
Alimentació humana i receptes |
Figueres |
DE LES FULLES:
Informació relativa a l’ús de les fulles en la conservació de les olives o per a les faves, a Figueres. A Torrelaguna, l’ús de la farigola per a les olives també està documentat.
|
|
|
14.07.2017 |
Enric Ballesteros Clavero |
Rosmarinus officinalis
|
Ús social, simbòlic i ritual |
Figueres |
A la zona d’influència de Figueres es creu que el romaní te propietats magicoreligioses. Entre elles destaquen la de protecció de les collites i de les llars dels episodis tempestius.
Igual que a Catalunya, a la sierra nord de Madrid el romaní és considerat protector del cultiu i es creu en ell com... a auguri per a una bona collita de cigrons. D’altra banda té usos religiosos dins de la festivitat de Domingo de Ramos, on la gent porta a beneïr branquetes de romaní a l’església.
A la localitat de El Atazar, el dia de Corpus Christi, els carrers per on passen les processon són decorats amb branquillons de romaní, farigola i d’altres plantes aromàtiques.
|
|
|
14.07.2017 |
Enric Ballesteros Clavero |
Rosmarinus officinalis
|
Alimentació humana i receptes |
Figueres |
DE LES FULLES:
A Catalunya les fulles de romaní s’utilitzen per a condimentar i aromatitzar plats com el pollastre a l’ast o els caragols.
Els apicultors de la sierra del nord de Madrid consideren que el romaní és beneficiós ja que la mel provinent de zones d’influència d’aquesta planta sembla s...er d’una qualitat superior a la regular.
|
|
|
14.07.2017 |
Enric Ballesteros Clavero |
Rosmarinus officinalis
|
Ús medicinal |
Figueres |
DELS LLUCS TENDRES:
A la zona de Figueres, a partir dels llucs tendres se’n pot fer una loció amb propietats antiequimòtiques i que fa crèixer els cabells si es deixa macerar alcohòlicament. El mateix procès confereix a la loció qualitats antiinflamatòries que la fan útil per a combatre hematomes... i cops.
|
|
|
14.07.2017 |
Enric Ballesteros Clavero |
Rosmarinus officinalis
|
On i quan es troba |
Figueres |
A la zona de l’Alt Empordà, encabudes dins de muntanyes baixes mediterrtànies i submeditarrànies, que ocupen la major part del territori, podem trobar amb freqüència masses d’alzinars i suredes, entre les quals les mates de romaní són abundants i freqüents.
Informació de:
Informació de: Parada... Soler M, Vallès Xirau J (2009). Figueres, natura i cultura. Formulacions compostes: barreges medicinals i licors. pp 117-118 . Data de consulta: 11-07-2017
Aceituna Mata L (2010). Esudio etnobotánico y agroecológico de la Sierra Norte de Madrid. PP 25,97,128-129. Data de consulta: 11-07-2017
|
|
|
14.07.2017 |
Enric Ballesteros Clavero |
Mentha spicata
|
Ús social, simbòlic i ritual |
Villavieja del Lozoya |
A Villavieja de Lozoya hi ha constància d’uns versos provinents d'una cobla en els quals es fa referència a la menta verda (hierbabuena en castellà), reafirmant el seu paper tradicional a la zona:
“Al pie de la hierbabuena
se cría la hierba mala
para qué me quieres hoy
si me has de olvidar mañan...a”
“Tinenes en corral muy grande
sembrado de hierbabuena
todos miran al corral
y yo a tu cara morena”
|
|
|
14.07.2017 |
Enric Ballesteros Clavero |
Mentha spicata
|
Ús ornamental |
|
A la zona d’Andalusia la menta verda s’ha cultivat tradicionalment als jardins, horts i corrals.
|
|
|
14.07.2017 |
Enric Ballesteros Clavero |
Mentha spicata
|
Ús medicinal |
Figueres |
DE LA PART AÈRIA TENDRA:
A la zona de Figueres, la part aèria de la Menta spicata, en el seu estat tendre, és usada en diverses formes degut als seus usos antiinflamatoris, ja siguin destinats a la zona faríngica o intestinal. Si es pren per via oral en forma de tissana, preparada per decocció, ...i amb una cullerada de mel, s’utilitza per a pal•liar els dolors típics del mal de coll. A partir de la mateixa preparació els beneficis per al mal de panxa i la digestió també estan documentats. Cal fer esment que per a els seus afectes digestius es recomana més la piperita.
|
|
|
14.07.2017 |
Enric Ballesteros Clavero |
Mentha spicata
|
Alimentació humana i receptes |
Figueres |
DE LES FULLES:
La sopa de pa i menta és un dels plats documentats en que es fa servir la menta com a ingredient, a la zona de Figueres. Així mateix, les fulles de menta es poden utilitzar a l’amanida de la mateixa manera que es faria amb les fulles d’alfàbrega. Se’n fa aigua com a beguda degut a ...les seves propietats refrescants i s’ha utilitzats per a la elaboració de licors i altres begudes.
A comunitats andaluses s’utilitza com a condiment per als estofats i per a amanir sopes i amanides. També hi ha constància del seu ús per als farcits, els quals són fets d’ou, pa ratllat, julivert i fulles de menta, que un cops fets boles i fregits s’afegeixen als estofats.
|
|
|
14.07.2017 |
Enric Ballesteros Clavero |
Mentha pulegium
|
Ús ornamental |
Figueres |
Un cop ha florit, se’n poden fer rams.
|
|
