04.04.2017 |
Lluis Alos Moner |
Arundo donax
|
On i quan es troba |
|
Hàbitat i distribució de la canya:
És una planta nativa de l'Àsia, i s’ha introduït i naturalitzat en les regions de clima temperat suau, subtropicals i tropicals dels dos hemisferis, especialment a la Conca del Mediterrani i la zona de California.
Als espais naturals de la península Ibèrica, c...om a altres llocs a Europa, la canya és considerada com una espècie invasora amb un impacte molt negatiu sobre la biodiversitat i la qualitat del paisatge.
|
|
04.04.2017 |
Lluis Alos Moner |
Arundo donax
|
Com reconèixer-la |
|
Nom científic: Arundo Donax
Família: Poaceae
És un planta herbàcia monocotiledònia i hipofita.
Les tiges aèries 2 à 3 cm de diàmetre estan buides per dintre i poden arribar a fer 10 metres d'altura.
Les fulles són afilades de color verd, molt llargues i de 3 a 7 cm d’ample.
Es reprodueix ...per rizomes subterranis que creixen formant grans colònies.
Viu en aiguamolls, cursos d'aigua, boscos de ribera, acumulacions d’aigua freàtica o humitat, en dunes de sorra.
|
|
04.04.2017 |
Francesc Barrena Samper |
Vitis vinifera subsp. vinifera
|
Com reconèixer-la |
|
El cep és un arbust usat per a grans extensions de cultiu i s’aprofita el màxim de la seva producció. Té una arrel molt potent, les seves fulles són lobulades i grans, de marge lleugerament dentat, amb nervis ben marcats, caduques i s’anomenen pampes. El fruit conté un cert grau d’alcohol, pot ser v...erd-grogós o negre-rogenc, depenent de l’espècie, i s’anomena raïm que normalment surten de forma conglomerada, els que surten individuals o en menys quantitat s’anomenen carrolls. La seva floració és a la primavera, les flors són petites i verdes, el fruit surt a l’estiu i a partir de la tardor comença la collita.
(Terra Alta) |
|
04.04.2017 |
Genís Claravall |
Urtica dioica
|
Ús mediambiental |
Moià |
Purí d’ortigues
-Afavoreix la fermentació i la transformació del compost.
-Millora la funció fotosintètica augmentant la clorofil.la.
-Conté una altra proporció de ferro, vitamines A,C i nitrogen. |
|
04.04.2017 |
Sergi Guzman Guardia |
Rhamnus myrtifolia
|
Ús medicinal |
Peníscola/Peñíscola |
Els seus fruits no són utilitzats com a aliment, però es poden utilitzar com a laxant. |
|
04.04.2017 |
Oriol Martínez López |
Olea europaea var. europaea
|
On i quan es troba |
|
L'olivera és un arbre perenne present a tota la regió mediterrània.És molt freqüent a les Illes Balears, Catalunya, el País Valencià i Andalusia, on se'n localitzen les plantacions més extenses. Al Principat es troba bastant estesa per tot el territori, però les comarques de les Garrigues, el Baix E...bre, el Montsià i el Tarragonèssón les zones més típiques dedicades a aquest conreu. Actualment també es cultiva en altres països de clima semblant, com el Perú, Xile, california i el sud d'Austràlia. |
|
04.04.2017 |
Xavier Gilabert |
Thymus vulgaris
|
Alimentació humana i receptes |
Tortosa |
Sopes de frigola.
Condimentar plats de caça
|
|
04.04.2017 |
Oriol Martínez López |
Olea europaea var. europaea
|
Com reconèixer-la |
|
L'olivera és un arbre cultivat. El fruit és una drupa ; l'oliva . Les seves fulles són rígides, enters ,lanceolades i tot l'any verdes . L'anvers de la fulla és d'un verd grisenc mentre que el revers és d'un color esblanqueït.
Aquest arbre pot arribar a viure molts anys . La raça silvestre: Olea eu...ropaea varietat sylvestris és l'Ullastre. |
|
04.04.2017 |
Sergi Guzman Guardia |
Rhamnus myrtifolia
|
Alimentació animal |
Peníscola/Peñíscola |
Les aus com els tords, less grives, o les merles són els principals consumidors dels seus fruits.
|
|
04.04.2017 |
Francesc Barrena Samper |
Vitis vinifera subsp. vinifera
|
Ús social, simbòlic i ritual |
Gandesa |
En acabar la collita, a finals d’octubre, i en alguns pobles, es celebra la festa del vi, on es fan diferents esdeveniments i concursos en referència a aquest producte i els seus derivats. |
|
04.04.2017 |
Sergi Guzman Guardia |
Rhamnus myrtifolia
|
Ús medicinal |
Peníscola/Peñíscola |
Aquesta planta com un dels seus noms populars indica “herva de la sang” s'utilitzava i s'utilitza per a rebaixar la sang, com a depurador de la sang, com a antisèptic i hipotensor.
Tradicionalment s'ha utilitzat per a tractar la hipertensió arterial, com a prevenció de la arteriocleriosi i també co...ntra l'acné.
|
|
04.04.2017 |
Xavier Gilabert |
Thymus vulgaris
|
Ús medicinal |
Tortosa |
Té propietats medicinals, ja que en la seva composició química hi està inclòs el timol, un component que ajuda a combatre afeccions de les vies respiratòries i digestives.
La seva acció antibacteriana, antisèptica, diürètica, antiespasmòdica i expectorant ja fa molts mil•lennis que està reconeguda....
Parts que s’utilitzen: Fulles i Flors.
|
|
04.04.2017 |
Lluis Alos Moner |
Arundo donax
|
Construcció |
Tortosa |
Usos tradicionals de la canya:
La canya tradicionalment a tingut ,moltes utilitats. Una utilitat és la construcció de teulades i altells, teixint les canyes o posant-les paral•lelament i lligades. Un sistema ràpid i econòmic, normalment utilitzat per construccions senzilles.
La canya es un m...aterial molt flexible, resistent a la humitat i a la intempèrie idoni per a aïllar. El problema que te es que és molt vulnerable els insectes.
Elaboració d’un altell amb canya:
Les canyes s’han de tallar durant les llunes velles de desembre o de gener per evitar que es corquin.
S’han d’escollir les més sanes i uniformes i que no estigui seques.
Les canyes recent tallades es deixen assecar separades del terra durant un més i perquè perdin d’humitat.
Un cop seques es tornen a humitejar una mica amb aigua i es tallent amb quarts longitudinalment amb un xapador (eina esmolada).
Entrellaçant els quarts de canyes humitejades es construeix un teixit simple del tamany de la superfície que s’ha de cobrir.
Un cop fet el teixit es col•loca sobre les bigues i es cobreix amb una capa de guix amb calç o morter.
|
|
04.04.2017 |
Francesc Barrena Samper |
Vitis vinifera subsp. vinifera
|
Ús ornamental |
Gandesa |
Hi ha una espècie que es fa servir com a decoració en masies o algunes cases, que són els parrals i s’enfilen per les façanes. |
|
04.04.2017 |
Francesc Barrena Samper |
Vitis vinifera subsp. vinifera
|
Ús combustible |
Gandesa |
Els ceps quan es sequen o moren, o quan el propietari vol canviar d’espècie s’arranquen de la finca i és pot utilitzar com combustible per escalfar. Les sarments, que són els brots que es tallen anualment, es fan servir per a cuinar els calçots, ja que prenen de manera fàcil. |
|
04.04.2017 |
Francesc Barrena Samper |
Vitis vinifera subsp. vinifera
|
Ús medicinal |
Gandesa |
El suc del raïm va bé per baixar la febre i també per a casos en que es necessiti una alta aportació de sucre.
Amb les llavors es pot fer oli que s’utilitza com a complement dietètic.
|
|
04.04.2017 |
Francesc Barrena Samper |
Vitis vinifera subsp. vinifera
|
Alimentació humana i receptes |
Gandesa |
- Raïm: consumit sense cap elaboració.
- Most: suc de raïm
- Vi i vi ranci: prèvia elaboració
- Mistela, conyac i vinagre: derivats del vi
- Panses: derivat del raïm.
- Alcohol: de la destil•lació de la parra.
- Altres productes: xampany, aiguardent. |
|
04.04.2017 |
Dani Lluís Bonet |
Brassica oleracea var. botrytis
|
Ús medicinal |
Roquetes |
Les seves fulles posades de forma horitzontal sobre la panxa d’una persona que
tingui febre, guareixen d’aquest mal, és sap que es te que canviar de fulla quan
aquesta esta pansida. |
|
04.04.2017 |
Lluis Alos Moner |
Quercus ilex
|
On i quan es troba |
|
Hàbitat i distribució de l’alzina:
La seva àrea de distribució natural es el Mediterrani, i es troba en tots els països que el rodegen, però només en las zones amb clima Mediterrani sec. A la península ibèrica es l’espècie forestal que més territori ocupa.
Pot formar alzinars en la que l'al...zina és l'espècie predominant i en menys quantitat o com a individus dispersos, en altres tipologies de bosc mediterrani.
|
|
04.04.2017 |
Xavier Gilabert |
Satureja montana
|
Alimentació humana i receptes |
Tortosa |
S’ha utilitzat tradicionalment per a la conservació de les olives trencades posades a un pot de conserva de vidre, juntament amb aigua i sal. |
|