|
17.05.2018 |
FAS/Ana Maria Ceballos Palacio |
Alimentació humana |
Sant Cugat del Vallès |
La varietat Malvasia i Picapoll són molt dolces i de bona conservació. En collir-les és penja'n i es conserven fins a l'octubre aproximadament.
|
|
|
02.05.2018 |
FAS/Ana Maria Ceballos Palacio |
Altra informació |
Sant Cugat del Vallès |
S'expurga a la primavera.
|
|
|
02.05.2018 |
FAS/Ana Maria Ceballos Palacio |
Ús combustible |
Sant Cugat del Vallès |
Els sarments es feien servir per fer foc.
|
|
|
02.03.2018 |
Laura Arabia Ferrer |
Imatges |
|
 |
|
|
02.03.2018 |
Laura Arabia Ferrer |
Cultiu |
|
Es pot cultivar en zones on no hi ha posibilitat de reg ja que es molt resistent a la sequera i amb l'aigua de la pluja ja en te suficient.
|
|
|
07.04.2017 |
Francesc Barrena Samper |
Ús social, simbòlic i ritual |
Gandesa |
El raïm es fa servir popularment per a menjar durant les campanades per a fi d’any, es diu que porta bona sort.
|
|
|
04.04.2017 |
Francesc Barrena Samper |
Recol·lecció |
Gandesa |
El raïm es porta de la collita a la botiga. La conservació és en fresc per a que no es faci malbé i la seva època és tardor-hivern. Es recol·lecta a finals d'estiu quan ja estar madur i a partir d'aquí es comencen a fer tots els subproductes amb la seva elaboració i conservació apropiada.
- Elabo...ració de vi o vi ranci: un cop el raïm estava collit es trepitjava, per treure’n el most. El trinxat es deixava fermentar tot als trulls. Una vegada fermentat ho passaven del trull a la trullola i es separava el vi de les restes, per a que aquest vi acabava de fermentar. Les restes, que eren la parra, les llavors i les polpes del fruit, es premsaven i se’n aprofitava el màxim que es podia i d’aquí és d’on surt realment l’aroma de cada vi. Per a conservar-ho ho ficaven en botes, que depenent de la fusta podien agafar un sabor o un altre. L’elecció de la fusta podia ser diferent per a fer conyac, vi ranci o el vi. El transport es feia amb animals de tir, que darrera carregaven com un tipus de bota però molt més gran per agilitzar la feina; aquesta bota “gegant” l’anomenaven bocoll i tenia una capacitat mínima d’una carga de vi.
* Quan parlem de vi, 1 carga de raïm = 100 kg; 1 carga de vi = 120 l
- Elaboració de mistela: amb el most, sense fermentar, s’hi afegeix una proporció d’un 20% d’alcohol. La seva conservació és en botelles de vidre. Aquesta barreja, per a no deixar-la fermentar, s’havia d’anar sacsant.
- Elaboració de conyac: en quant a la proporció d’alcohol, és el mateix que la mistela, però amb el most fermentat i conservat en botes de fusta de roure, per a que agafi més gust.
- Elaboració alcohol: la parra, que podríem dir que és “l’esquelet del raïm”, es destil•lava i el resultat era l’alcohol.
- Elaboració de vinagre: es podia fer del solatge de vi o del carrolls (en aquest cas també s’havien de trepitjar i deixar fermentar), i com més li toca la calor més agre és feia.
- Elaboració de panses: s’agafava el raïm i es deixava assecar, que es podia fer estenent-lo en un canyís o penjant-lo.
- Elaboració d’aiguardent: és un subproducte, per a la seva elaboració és fa servir vi, que es destil•la a l’alambí i només se n’extreu l’alcohol.
|
|
|
04.04.2017 |
Francesc Barrena Samper |
Altres activitats de maneig |
Gandesa |
A l’hora del creixement, el primer any, es col•loca una canya per a que el primer brot pugi el més recte possible i els anys següents es trien els brots que surten més rectes i que es dirigeixen per deixar-los en forma de copa amb 4 o 5 rames.
Quan la vinya ja està crescuda i ja pot donar bona prod...ucció comença el maneig pròpiament dit, a l’hivern comença la poda per deixar els ceps preparats per a la primavera. A la primavera es fa una poda en verd o esbrotar, que es netejar els rebrots de les soques i seleccionar els brots nous. Després quan creixen els ulls o gemmes es treuen totes menys les 2 últimes de dalt, això és esperonar, per millorar la producció. Quan les sarments creixent molt es despunten
|
|
|
04.04.2017 |
Francesc Barrena Samper |
Cultiu |
Gandesa |
Aquesta espècie s’implanta per plantació i no per sembra, i es fa just abans de que acabi el període de parada vegetativa. Normalment es fa servir peu bord, perquè és més resistent, i després s’empelta la varietat que es vulgui, o de vegades es planten directament empeltats.
La distribució dels cep...s al cultiu és en tires en línia recta, normalment millor si estan plantades al llarg i no a l’ample. El seu marc plantació pot ser de 1 x 2,5 m fins 1,2 x 3 m.
|
|
|
04.04.2017 |
Francesc Barrena Samper |
Alimentació animal |
Gandesa |
El raïm se’l mengen, directament del cep: els ocells, les abelles i altres insectes, i en alguns casos les cabres.
|
|
|
04.04.2017 |
Francesc Barrena Samper |
On i quan es troba |
|
L’hàbitat habitual és en bancals on només conviuen entre ells, el conjunt de ceps s’anomena vinya. També poden sortir de forma silvestre, però no és tant productiu. El seu origen és mediterrani i la seva distribució actual és per tot món, ja que és fàcil de cultivar.
(Terra Alta)
|
|
|
04.04.2017 |
Francesc Barrena Samper |
Com reconèixer-la |
|
El cep és un arbust usat per a grans extensions de cultiu i s’aprofita el màxim de la seva producció. Té una arrel molt potent, les seves fulles són lobulades i grans, de marge lleugerament dentat, amb nervis ben marcats, caduques i s’anomenen pampes. El fruit conté un cert grau d’alcohol, pot ser v...erd-grogós o negre-rogenc, depenent de l’espècie, i s’anomena raïm que normalment surten de forma conglomerada, els que surten individuals o en menys quantitat s’anomenen carrolls. La seva floració és a la primavera, les flors són petites i verdes, el fruit surt a l’estiu i a partir de la tardor comença la collita.
(Terra Alta)
|
|
|
04.04.2017 |
Francesc Barrena Samper |
Ús social, simbòlic i ritual |
Gandesa |
En acabar la collita, a finals d’octubre, i en alguns pobles, es celebra la festa del vi, on es fan diferents esdeveniments i concursos en referència a aquest producte i els seus derivats.
|
|
|
04.04.2017 |
Francesc Barrena Samper |
Ús ornamental |
Gandesa |
Hi ha una espècie que es fa servir com a decoració en masies o algunes cases, que són els parrals i s’enfilen per les façanes.
|
|
|
04.04.2017 |
Francesc Barrena Samper |
Ús combustible |
Gandesa |
Els ceps quan es sequen o moren, o quan el propietari vol canviar d’espècie s’arranquen de la finca i és pot utilitzar com combustible per escalfar. Les sarments, que són els brots que es tallen anualment, es fan servir per a cuinar els calçots, ja que prenen de manera fàcil.
|
|
|
04.04.2017 |
Francesc Barrena Samper |
Ús medicinal |
Gandesa |
El suc del raïm va bé per baixar la febre i també per a casos en que es necessiti una alta aportació de sucre.
Amb les llavors es pot fer oli que s’utilitza com a complement dietètic.
|
|
|
04.04.2017 |
Francesc Barrena Samper |
Alimentació humana i receptes |
Gandesa |
- Raïm: consumit sense cap elaboració.
- Most: suc de raïm
- Vi i vi ranci: prèvia elaboració
- Mistela, conyac i vinagre: derivats del vi
- Panses: derivat del raïm.
- Alcohol: de la destil•lació de la parra.
- Altres productes: xampany, aiguardent.
|
|
|
04.04.2017 |
Francesc Barrena Samper |
Català |
Gandesa |
Cep, vinya (Gandesa)
|
|
