|
11.10.2017 |
David García del Amo |
Aiguës subterrànies i freàtiques |
|
 SÈQUIES-CAREO
On: Esquerdes a la pedra, forats i avencs.
Quan:Segle XII fins a l’actualitat.
Com: El “careo” és una tècnica que es remunta en la història fins a la època de la conquesta àrab del sud d’Espanya. El nom sembla provenir del terme “carear”, sinònim de guiar o conduir a grups de best...iar. La primera font documentada de les sèquies de careo és del segle XII, però aquesta pràctica va trobar el seu punt àlgid durant els segles XII, XIV i XV.
L’objectiu d’aquest maneig de l’aigua ve donat per la necessitat de disposar d'aqüífers o fonts durant els mesos més secs de l’estiu, on les corrents dels rius no sempre són estables degut a fenòmens d’estiatge que poden arribar a assecar les càrregues d’aigua superficials. Als mesos de primavera, on Sierra Nevada disposa de gran reserves d’aigua en forma de neu, comença el desglaç. Totes les aigües nivals descendeixen per les vessants dels turons i les muntanyes, i les sèquies aprofiten aquestes corrents per tal de conduir l’aigua fins a praderies, escletxes a la roca o avencs, on es precipita i es deixa infiltrar. Recurrentment les sèquies disposen d’un punt de captació d’aigua considerablement amunt, on hi hagi neu suficient, i després també capten aigua de punts secundaris anomenats “remanentes” La infiltració, tot i començar a la primavera, triga uns mesos a filtrar-se i aflorar, proveint així d’aigua a les poblacions i cultius durant un període de temps més regular i llarg que el natural. Usualment al voltant de la sèquia o a les sevs imediacions hi creix un tipus de vegetació diferent, més exigent en quantitats d’aigua, que, de no ser per elles, no podrien prosperar.
Castillo Martín A (1999). Agua y acéquias en la Alpujarra (Sierra Nevada). Papel hidrològico ejercido por la acéquias. pp 5-6. Fecha de consulta: 14-07-2017
Fernández Escalante E, García Rodríguez M, Vilarroya Gil F. La acéquias de careo, un dispositivo pionero de recarga artificial de aquíferos en Sierra Nevada, España. Caracterización e inventario. Antecedentes de históricos de sistemas de AR en España. pp 4-5 . Fecha de consulta: 14- 07-2017
Espín Piñar R, Ortiz Moreno E, Guzmán Álvarez JR, Cabrera Peña JD. El manual del acequiero. pp. 16-20, 29-30. Fecha de consulta: 14-07-2017
|
|
|
17.07.2017 |
Enric Ballesteros Clavero |
Pasturatge nòmada i movements de bestiar |
|
 TRANSHUMÀNCIA:
Quan: Segle V d.C fins a l’actualitat
On: De planícies de cotes baixes fins a pasturatges de major altitud.
Com: A Sierra Nevada, el bestiar, tant als mesos de primavera com als mesos d’estiu, duien a terme un recorregut ascendent fins a punts més alts del sistema muntanyós. Aque...sta pràctica, vigent des de que els visigots van optar per incorporar territoris llunyans als seus punts de pasturatge, s’ha anat repetint al llarg de la història degut als seus avantatges. Aquests ramats pertanyien als grups ramaders de la zona de Las Alpujarras, els quals duien a terme un moviment transterminant o intranshumàntic des de cotes més baixes fins a zones muntanyoses més elevades en busca de pastures fresques durant els mesos d’estiu. Així mateix aquestes pastures també eren buscades per altres grups de bestiar, sovint de les zones properes, com ara els de Guadix o Almería, encara que també podien venir de punts més distant com Córdoba o Jaén. Avui en dia però, la transhumància ha passat a un segon pla fruit de l’elevada eficiència que brinda una ramaderia de caràcter intensiu. És d’aquesta manera que, molts dels punts de transhumància tradicionals, avui en dia, estan obstruïts per camps de cultiu, zones residencials o carreteres. Molts dels ramaders prefereixen traslladar els seus ramats amb vehicles automobilitzats abans d’haver de caminar amb el bestiar fins al punt desitjat.
En el sentit ecològic, el quòrum respecte la utilitat de la transhumància és ben palès. Diversos experts coincideixen en que els moviments transhumàntics són una activitat essencial per tal de conservar pasturatges.
Mediterrain montainous landscapes. Usos históricos y actuales del suelo. pp1. Disponible en: http://memolaproject.eu/es/sierra-nevada/usosuelo . Fecha de consulta:17-07-2017
Asociación defensora de herbívoros contra incendios forestales. La ganadería pastoril en Sierra Nevada. pp1. http://wwwadhif.blogspot.com.es/2008/12/la-ganaderia-en-sierra-nevada.html . Fecha de consulta: 17-07-2017
|
|
