Muntanya alpina (Las Alpujarras)

TRANSHUMÀNCIA:

Quan: Segle V d.C fins a l’actualitat
On: De planícies de cotes baixes fins a pasturatges de major altitud.
Com: A Sierra Nevada, el bestiar, tant als mesos de primavera com als mesos d’estiu, duien a terme un recorregut ascendent fins a punts més alts del sistema muntanyós. Aquesta pràctica, vigent des de que els visigots van optar per incorporar territoris llunyans als seus punts de pasturatge, s’ha anat repetint al llarg de la història degut als seus avantatges. Aquests ramats pertanyien als grups ramaders de la zona de Las Alpujarras, els quals duien a terme un moviment transterminant o intranshumàntic des de cotes més baixes fins a zones muntanyoses més elevades en busca de pastures fresques durant els mesos d’estiu. Així mateix aquestes pastures també eren buscades per altres grups de bestiar, sovint de les zones properes, com ara els de Guadix o Almería, encara que també podien venir de punts més distant com Córdoba o Jaén. Avui en dia però, la transhumància ha passat a un segon pla fruit de l’elevada eficiència que brinda una ramaderia de caràcter intensiu. És d’aquesta manera que, molts dels punts de transhumància tradicionals, avui en dia, estan obstruïts per camps de cultiu, zones residencials o carreteres. Molts dels ramaders prefereixen traslladar els seus ramats amb vehicles automobilitzats abans d’haver de caminar amb el bestiar fins al punt desitjat.
En el sentit ecològic, el quòrum respecte la utilitat de la transhumància és ben palès. Diversos experts coincideixen en que els moviments transhumàntics són una activitat essencial per tal de conservar pasturatges.