Muntanya alpina (Las Alpujarras)

SÈQUIES-CAREO

On: Esquerdes a la pedra, forats i avencs.
Quan:Segle XII fins a l’actualitat.
Com: El “careo” és una tècnica que es remunta en la història fins a la època de la conquesta àrab del sud d’Espanya. El nom sembla provenir del terme “carear”, sinònim de guiar o conduir a grups de bestiar. La primera font documentada de les sèquies de careo és del segle XII, però aquesta pràctica va trobar el seu punt àlgid durant els segles XII, XIV i XV.
L’objectiu d’aquest maneig de l’aigua ve donat per la necessitat de disposar d'aqüífers o fonts durant els mesos més secs de l’estiu, on les corrents dels rius no sempre són estables degut a fenòmens d’estiatge que poden arribar a assecar les càrregues d’aigua superficials. Als mesos de primavera, on Sierra Nevada disposa de gran reserves d’aigua en forma de neu, comença el desglaç. Totes les aigües nivals descendeixen per les vessants dels turons i les muntanyes, i les sèquies aprofiten aquestes corrents per tal de conduir l’aigua fins a praderies, escletxes a la roca o avencs, on es precipita i es deixa infiltrar. Recurrentment les sèquies disposen d’un punt de captació d’aigua considerablement amunt, on hi hagi neu suficient, i després també capten aigua de punts secundaris anomenats “remanentes” La infiltració, tot i començar a la primavera, triga uns mesos a filtrar-se i aflorar, proveint així d’aigua a les poblacions i cultius durant un període de temps més regular i llarg que el natural. Usualment al voltant de la sèquia o a les sevs imediacions hi creix un tipus de vegetació diferent, més exigent en quantitats d’aigua, que, de no ser per elles, no podrien prosperar.